Jon Dee Graham (1959-2026)

Ha mort Jon Dee Graham, veterà de la música texana amb nervi elèctric i gust per la tradició dels grans 'storytellers'. Pioner del cowpunk, es va foguejar a les files dels Skunks i als True Believers dels germans Alejandro i Javier Escovedo, abans d'alternar una inabastable trajectòria solista amb les tasques de productor i músic de sessió.

Sis dècades del Dylan del 66, i la carretera que encara no s'ha acabat

El Bob Dylan de 1966 ens saluda (és una forma de dir-ho) des de la portada d'abril d'Uncut. La revista commemora el 60è aniversari de la primavera de "Blonde on Blonde" i d'aquella gira elèctrica que ho va capgirar tot. Sis dècades després, la carretera encara no s'ha acabat i Dylan segueix girant pels Estats Units en el marc d'una campanya que no se sap si és l'enèsim tram de la gira Rough and Rowdy Ways, o l'inici d'un nou Never Ending Tour. El misteri intacte, la mirada endavant i, sorpresa, diuen les cròniques que aquest cop no hi ha guitarres elèctriques a l'escenari. Que Bob Britt i Doug Lancio toquen amb acústiques. I els que posaven el crit al cel sis dècades enrere, deuen anar avui tan perduts com el Mr. Jones de la cançó.

Ross the Boss (1954-2026)

Ens ha deixat Ross Friedman, més conegut com a Ross the Boss, guitarrista i fundador de dues bandes a priori tan allunyades estèticament com els Dictators i Manowar. Amb els primers va posar part de les bases d'aquell punk novaiorquès que gravitaria al voltant del CBGB durant la dècada dels 70. Amb els segons va abanderar tota una manera d'entendre el heavy metal, que els fans més acèrrims van adoptar com un dogma ('Death to False Metal') i la resta vam contemplar des d'una certa distància (la mateixa que separa aquells primers àlbums amb Ross the Boss, de tot el que la banda faria després). Els seguidors dels Dictators i de Manowar solen habitar en coordenades clarament dividides i difícilment conciliables. Jo, personalment, com en tants altres àmbits d'aquesta vida, no tinc cap problema a l'hora de combinar "The Minnesota Strip" amb "Fighting the World".

Chip Taylor (1940-2026)

Ha mort Chip Taylor, l'home que va compondre "Wild Thing" (The Troggs), "Angel of the Morning" (Merrilee Rush), "I Can't Let Go" (Evie Sands) i "Try (Just a Little Bit Harder)" (Janis Joplin), entre moltes altres. Menys predicada però igualment recomanable és l'abundant discografia que va lliurar a títol personal. Un dels capítols més apassionants bé podria ser la seva associació amb Carrie Rodriguez, amb qui ara fa cosa de 20 anys va signar sis àlbums que són pura orfebreria sonora.

Outlaw Music Festival Tour 2026

Willie Nelson anuncia les dates d'una nova edició de l'Outlaw Music Festival Tour, esdeveniment itinerant que aquest estiu tornarà a recórrer la geografia nord-americana amb el Red Headed Stranger com a cap de cartell. En aquesta ocasió s'hi sumaran (en diferents dates) The Avett Brothers, Sheryl Crow, Wilco, Margo Price, Billy Strings, Rodney Crowell, Sierra Hull, Robert Randolph i Lukas Nelson, entre d'altres. Apuntar que Willie Nelson farà 93 anys el mes vinent. Impressionant és poc.

The Old Nickel Hotel

A primitive love

And a ride on the mystery train

A primitive love

A room at the heart

The Heartbreak Hotel

(U2)

Amsterdam, març de 2026.

Dylan versiona Eddie Cochran

Bob Dylan ha iniciat aquesta matinada a Omaha, Nebraska, un nou tram nord-americà del 'Rough and Rowdy Ways World Wide Tour'. I ha introduït variacions com a mínim remarcables a un repertori que en els quatre anys i mig que porta de gira encara no havia mutat fins a tal punt.

El nou setlist resta pes a "Rough and Rowdy Ways" (de les nou cançons del disc que solien caure cada nit, baixa fins a sis), i repesca títols pretèrits que aquests últims anys s'havien reservat per les campanyes d'estiu en el marc de l'Outlaw Music Festival –l'esdeveniment itinerant promogut per Willie Nelson, que en cas de repetir-se enguany, tot apunta que serà sense Dylan.

Així, "Mother of Muses", "My Own Version of You" i "Goodbye Jimmy Reed" han caigut d'un setlist que ha tornat a fer lloc a "All Along the Watchtower", "Love Sick" o un "Man in a Long Black Coat" que Dylan no tocava en directe des de feia 13 anys. Abans de tancar amb "Every Grain of Sand" ha versionat el "Nervous Breakdown" d'Eddie Cochran (qui, com ell mateix, era de Minnesota).